SHAKIRA: EL SOMNI QUE ENCARA NO S'ACABA

Per Gilberto García Mercado
Ahir a la nit vaig somiar amb Shakira. No amb la dona que omple estadis, ni amb l'artista que apareix a les pantalles de tot el món, ni amb aquella dona que sembla haver signat un pacte secret amb el temps. Vaig somiar amb la nena de Barranquilla que portava cançons al cap i una esperança massa gran per a la seva edat. 

La vaig veure caminant pels passadissos d'emissores i estudis, buscant una oportunitat. La vaig imaginar amb els seus pares al darrere, acompanyant-la de concurs en concurs, trucant a les portes, portant gravacions i esperant que algú escoltés aquella veu diferent. Des de ben petita havia descobert que la música podia ser una manera de parlar-li al món. A vuit anys va començar a escriure cançons i, cap als deu, ja participava en concursos de talent. 

—Tenies por? —li vaig preguntar en aquell somni. 

Ella va somriure. 

Potser sí. Perquè també va haver-hi rebutjos. Fins i tot a l'escola la seva veu va provocar comentaris poc encoratjadors i, al principi, no la van acceptar a la coral. Però aquella nena semblava tenir una capacitat estranya per convertir els obstacles en combustible.

Després van aparèixer les emissores, els escenaris petits i les portes que semblaven no voler-se obrir. 

I llavors va aparèixer Flash, Édgar García Ochoa, un dels homes que va creure ben d'hora en aquella noia i que anys després va explicar la seva història a Shakira: Nueva diosa del Rock. El seu record forma part d'aquesta primera etapa en què molts van començar a descobrir que darrere d'aquella jove hi havia alguna cosa diferent. 

Però també hi havia Ciro Vargas, de Sony Music. Segons testimonis publicats per El Tiempo i altres mitjans, Vargas va arribar a escoltar-la gràcies a Mónica Ariza i va quedar impressionat després de veure-la cantar i ballar. Aquella audició va acabar portant Shakira cap a un contracte discogràfic. 

Després va venir Magia. Després Peligro. I el món encara no sabia el que estava a punt de passar. 

Arribaria Pies descalzos, i amb ell una Shakira distinta. Arribarien ¿Dónde están los ladrones?, Laundry Service, les cançons en anglès, els escenaris internacionals, els Grammy i una carrera que acabaria convertint-la en una de les artistes llatinoamericanes més reconegudes del planeta. Sony Music assenyala que ha venut més de 60 milions de discos i ha acumulat nombrosos premis internacionals. 

Però en el meu somni jo continuava veient la nena. 

Potser perquè la fama no aconsegueix esborrar completament les nostres primeres pors. 

També va aparèixer l'amor. 

Primer Antonio de la Rúa, amb qui va mantenir una relació d'aproximadament onze anys. Després Gerard Piqué, amb qui va tenir els seus fills Milan i Sasha. La relació es va acabar el 2022, després de més d'una dècada. 

Avui, després d'aquestes històries, Shakira sembla haver après una altra manera de mirar l'amor. Ja no necessàriament com una promesa d'eternitat, sinó com una experiència, companyia, pèrdua, aprenentatge i també llibertat. 

I llavors vaig comprendre per què sembla conservar una mena d'eterna joventut. 

No és només la seva cara. És aquella nena que encara sembla acompanyar-la. 

La que va escriure les seves primeres cançons. 

La que va insistir quan li van dir que no. 

La que va caminar per emissores buscant una oportunitat. 

La que somiava que l'escoltessin. 

Potser aquesta sigui la veritable raó de la seva joventut: Shakira no va acabar mai d'abandonar la nena que volia conquerir el món amb una cançó. 

Em vaig despertar. 

I durant uns segons em va semblar escoltar una veu que venia de molt lluny: 

—Encara falta una altra cançó. 

I vaig pensar que potser tenia raó.

• Si d'alguna manera t'identifiques amb aquest text, convida'm a un cafè. El teu suport és molt important perquè em puguis seguir llegint